Valorització i disposició finalista Disposició finalista

Figures i taules de la pàgina
Acrònims

La valorització energètica (incineració amb recuperació d’energia) i la deposició controlada de residus constitueixen els anomenats “tractaments finalistes”, ja que són l’últim graó en la gestió dels residus que no es poden recuperar o bé que no s’han recollit selectivament.

Cal considerar que des de l’aprovació de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de novembre de 2008 sobre els residus la jerarquia de residus canvia i s’estableix l’ordre de prioritats següent: prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge, altres tipus de valorització com, per exemple, la valorització energètica i disposició final.

L’idoni és que aquests tractaments serveixin únicament per a les fraccions no recuperables, però les limitacions de la recollida i del tractament fan que les infraestructures finalistes siguin clau per a la disposició de la fracció RESTA, així com per a la disposició del rebuig de les plantes de tractament.

En total el 2009 s’han destinat:

  • 293.418 tones de RESTA a valorització energètica.
  • 419.081 tones de RESTA a deposició controlada directa.

Si s’hi suma la RESTA pretractada, la RESTA valoritzada energèticament i la RESTA a deposició (incloent-hi el rebuig de la planta de tractament de Molins de Rei), s’assoleix una xifra d’1.063.992 tones. Si es consideren els voluminosos que no han pogut ser tractats, aquesta xifra arriba a 1.104.986 tones.

La RESTA que no rep cap tipus de tractament previ, és a dir, que es destina a valorització energètica o a deposició controlada directa, ha estat de 722.736 tones, un 4,7% més que el 2008 (689.861 tones).

Evolució de la RESTA no tractada a l’AMB

Evolució de la resta no tractada a l’AMB entre 2000 i 2009, amb una disminució progressiva i especialment notable en 2007 i 2008. El 2009 s’ha incrementat lleugerament a causa de l’aturada tècnica de l’Ecoparc 3.